El bruc blanc (Erica arborea) és un arbust molt ramoso, dret, que sol amidar de 1 a 4 metres d'altura, encara que de vegades es converteix en un arbre de fins a 7 metres a Andalusia occidental i pot arribar als 20 metres a Canàries.

Per la seva gran resistència a la sequera, el seu poder colonitzador d'ambients, la seva capacitat de rebrotar de troncs, etc., té un paper molt important en l'economia rural, formació de sòls, etc.

Té algunes aplicacions en medicina popular i la seva fusta s'empra per a fabricar utensilis d'artesania.

Espart és el nom amb el qual es coneix a Espanya a unes fibres obtingudes de diverses plantes silvestres del grup de les gramíneas.

La manufactura de l'espart ha estat part important de l'economia de molts pobles d'Espanya que elaboren de forma artesanal; sogues, alpargatas, cistells i ombrel·les entre altres coses.

En l'àmbit de la construcció, s'usa per a armar l'escaiola, dotant-la d'una gran resistència a la tracció. Amb el nom d'espart es coneixen popularment tant l'espart pròpiament dit, o atocha (Stipa tenacissima), com l'espart bast o espart d'Aragó o albardín (Lygeum spartum). Les seves formacions naturals es denominen espartales, atochares i albardinales respectivament.

Ambdós formen part de la vegetació característica dels ambients esteparios.

El jonc de esteras o jonc fi (Juncus effusus), és una espècie de fibra tova, s'utilitza per a teixir les catifes japoneses denominades “tatami”, de manera que el seu cultiu, juntament amb el de l'arròs, és dels més importants de Japó.

En Espanya, habita en prades humides sobre sòls esquistosos profunds en la zona alta i mitjana de Serra Nevada, encara que també és freqüent trobar-lo al costat d'estanys, riberes de rius i llacunes i en zones humides. Aquesta i altres espècies similars s'usen també per a teixir cadires, canastres i per descomptat, ombrel·les, gràcies a la flexibilitat de les seves tiges.